Aquest bloc és un intercanvi d'informació i d'aprenentatge entre els alumnes de música de 1er, 2n i l'optativa de música de 4t d'ESO i el seu professor de música durant el curs 2016/2017
Una mica d'electro-house per anar tancant el curs amb els de 1er d'ESO, ja ens va bé. L'enllaç de la base musical és el que tenim aquÍ:BASE WE FOUND LOVE
També us penjo el vídeo oficial del tema, encara que el toquen mig to més alt i no el podrem fer servir com a base.
Veurem en aquesta entrada com funciona la producció de la veu per a estudiar-la com a instrument.
musical
.
Comentarem i veurem a classe aquest vídeo. Si us plau, no intenteu enregistrar-vos vosaltres mateixos les cordes vocals amb mòbils ni videocàmeres. Aquestes imatges, de moment, només es poden captar amb microcàmeres amb llum que tenen als hospitals.
LES TESSITURES DE LES VEUS
Aquí teniu un joc interactiu en què podreu comprovar els vostres coneixements respecte al tema de la veu humana, allò que estem explicant a classe. Primer de tot, us apareixerà una pantalleta en què podreu clikar a sobre de cada cantant i escoltar diferents fragments interpretats per cada veu - soprano, contralt, tenor, etc.-. Us recomano de passar per totes les veus i després clikeu al link "avalua't" (a la dreta de la pantalleta) per poder concursar amb vosaltres mateixos i encertar les veus que canten els diferents personatges. Fixeu-vos que us apareix a cada audició el títol de la peça -normalment un ària d'òpera- juntament amb el compositor.
Ho comentarem a classe.
Per poder jugar, clikeu AQUÍ.
Comentarem a classe aquest vídeo en què se'ns explica el funcionament bàsic d'aquests instruments. També ens parla de les canyes (les llengüetes). Espero que us agradi.
INSTRUMENTS DE VENT FUSTA
Clikeu l'enllaç i us sortirà una pàgina amb molts vídeos de molts instruments de la família de vent fusta.Van acompanyats d'una petita explicació i val molt la pena ja que apareixen famílies senceres d'instruments, com els saxos o els clarinets.
Clika l'enllaç: VENT FUSTA
INSTRUMENTS DE VENT METALL
Mireu l'enllaç del final de l'escrit i navagueu una mica per aquesta pàgina. Està molt bé feta i crec que pot ser molt interessant. Fa referència als instruments de vent metall. Hi teniu petites explicacions i ,a més, hi han penjats molts vídeos dels principals instruments de vent metall. Val la pena mirar-la i aprendreu moltes coses.
Clikeu aquí: INSTRUMENTS DE VENT METALL
D'ALTRES INSTRUMENTS DE VENT Sac de gemecs o gaita
Harmònica
Clikeu l'enllaç i veurem com funcionen les harmòniques. Després, veurem el vídeo.HARMÒNICA
Estem treballant com ha sigut l'evolució de les diferents escriptures musicals a través dels temps on hem descobert que fa uns mil anys utilitzaven uns signes que indicaven quines síl·labes havien d'entonar més agudes o més greus, aproximativament. És a dir, tot molt imprecís. Avui, ja des de fa un parell de segles, tenim un sistema d'escriptura força precís on tots els sons estan representats amb exactitud, tant en altura com en durada.
El Barroc musical, període entre el 1600 i el 1750, molt contrastant amb les etapes anteriors, el Renaixement i l'Edat mitjana. Agradava tot allò que fos espectacular, molt complicat, on les notes musicals fluïen sense fi com si d'un salt d'aigua es tractés. Va néixer l'orquestra com a formació musical i l'òpera, un gènere molt important per a la música profana culta on l'espectacularitat dels cantants era primordial. Estudiarem qui eren els castrati veient aquest vídeo. No pas confondre amb els contratenors, encara que la veu sigui molt semblant. Recordeu que als castrati els hi extirpaven els testicles per aconseguir una veu molt aguda entre els segles XVIII i XIX.
Els de segon d'ESO estem treballant l'evolució de la música al llarg de la història. El renaixement va ser una època on les danses eren protagonistes de la música profana o civil. Tocarem una branle, que és un tipus de dansa originària de França.
Aquí teniu una altra versió una mica més lenta, la qual la utilitzarem per a treballar tant a classe com a casa amb la flauta.
Estem parlant de la música medieval amb els alumnes de l'optativa de 4rt d'ESO. Hem parlat i escoltat a classe de les diferències entre la música religiosa i la música profana medievals.
Treballarem un poema trobadoresc, el Tant m'abelis, escrit en llengua occitana pel gran trobador Berenguer de Palou.
Aquí teniu un grapadet de cançons que anirem tocant a les classes de 1er de l'ESO, treballant el projecte de les cultures del món. Des del racó de música treballarem diferents cançons d'arreu el món on podrem veure diferències i coincidències entre elles.
TUTIRA MAI. NOVA ZELANDA
RICO VACILÓN. CUBA
HUAHUANACÁ. BOLÍVIA
CANÇÓ ÍNDIA. NORDAMÈRICA
HAVANERA. CATALUNYA
LA CUCARACHA. ESPANYA/MÈXIC
L'HORA DELS ADEUS. ESCÒCIA
KOKOLEOKO. LIBÈRIA
SIMAMAKA. GHANA
KALINKA. RÚSSIA
GAUEKO ELE IXILEN. PAÍS BASC
MÚSICA TRADICIONAL CATALANA
L'última entrada per als de 1er és per ampliar allò explicat a les classes respecte al folklore musical català. Hem parlat d'alguns gèneres "catalans" com les havaneres, les jotes o la rumba catalana, sense oblidar, segurament, el més conegut com és la sardana.
També hem parlat d'instruments molt lligats a la música tradicional catalana, com el tible, la tenora, el flabiol i la gralla, els quals acostumen a formar part d'algunes de les agrupacions instrumentals més populars de la música tradicional catalana, com són les cobles.
INSTRUMENTS DE LA COBLA ACTUAL
Clikeu la imatge de sota i descobrirem què són els castellers i quina funció tenen les gralles en la construcció d'aquestes torres humanes.
Aquí us penjo uns exercicis virtuals on podreu repassar molts continguts dels treballats al llarg del trimestre, el qual no has assolit en totalitat. Cal que els hi realitzis i t'autoavaluis diferents vegades. No val fer-ho un cop i prou. En tornar de vacances de Nadal, us faré fer uns exercicis escrits molt semblants als realitzats les darreres últimes setmanes de classe i cap a finals de gener, realitzareu la recuperació dels continguts del primer trimestre. És molt important que realitzeu aquests exercicis per a poder superar l'avaluació de recuperació de gener. La primera setmana de classes, caldrá que em pregunteu tots els dubtes que podreu tenir al respecte. Recordeu que cal que repasseu els tres primers temes del llibre de text. Som-hi
EXERCICIS DE COMPASOS MUSICALS
EXERCICIS SOBRE LÍNIES DIVISÒRIES
EXERCICIS SOBRE SÍNCOPES I NOTES A CONTRAPUNT
CLICA CADA IMATGE I T'APAREIXERÀ UN WEB ON PODRÀS POSAR A PROVA ELS TEUS CONEIXEMENTS DEL EXAMEN DE RECUPERACIÓ DEL MES DE GENER
Tots els grups de segon van voler tocar aquesta cançó del grup estadounidenc Imagine Dragons. Aquesta balada rock pertany al àlbum Night Visions, publicat en 2011. Aquesta cançó va tenir recentment un gran ressó mediàtic ja que va ser triada com a banda sonora d'un dels videojocs més comercials del moment.
ÀUDIO D'ESTUDI (la tocarem un to més baix que l'original per facilitar les notes de la flauta)
VIDEOCLIP DEL TEMA (no toqueu pas la nostra versió en flauta perquè està en una altra tonalitat)
A quart d'ESO estem treballant la música del cinema. Hem triat el tema principal de la banda sonora del film "L'últim mohicà" (1992), del director Michael Mann. Es tracta d'un tema del compositor Trevor Jones on la melodia cobra una importàcia especial. Començarem tocant-la amb flautes, però farem algun tipus d'arrenjament especial.
De cara a les vostres presentacions a l'aula, aquí teniu alguns enllaços on podeu orientar quant als continguts la vostra presentació al aula de l'evolució de la música al cinema.
QUANT A L'EVOLUCIÓ DE LES MÚSIQUES DE CINEMA AL LLARG DE LES DÈCADES:
QUANT A INFORMACIÓ GENERAL DE MÚSICA I CINEMA:
I QUANT A LES BANDES SONORES, POTSER AQUEST ÉS UN DELS WEBS MÉS INTERESSANTS AMB MOLTA INFORMACIÓ:
Aquí us penjo els enllaços de cadascuna de les cançons que treballarem els de primer a partir de l'octubre. Alerta perquè aquestes ja no són tan senzilles com les primeres. De fet, aquelles eren d'un nivell de primària. Tocarà treballar cada dia una mica per aconseguir arribar a interpretar-les molt bé i gaudir d'elles. Caldrà estudiar-les per frases, o motius melòdics, treballar la digitació, donar-les un sentit melòdic i interpretar-les en grup amb algun arranjament. Espero que us hi agradin molt. Les treballarem a classe i tocarà assajar a casa.
Estem debatent a les classes que la música està realitzada amb sons i silencis ordenats de múltiples maneres per a l'obtenció (o l'intent de l'obtenció) de la bellesa, mitjançant l'escolta. Però ens ha sorgit el dubte si els sons considerats com a sorolls també hi podrien formar part d'aquesta bellesa. O sigui, si amb els sorolls també es pot fer música. El cas és que en alguns casos, hem comprovat que sí. De totes maneres, mireu el vídeo, el qual ens deixa força clar què és un soroll i quina diferència hi ha amb el so. Alerta, ja que l'apreciació del soroll, en general, és un fet subjectiu... depen, depen, depen de molts factors.
Aquí teniu un petit mapa conceptual de les qualitats del so: l'altura, la durada, la intensitat i el timbre. Aquestes quatre qualitats estan estretament relacionades amb els elements de la música, recordats a segon de l'ESO: la melodia i l'harmonia, relacionades amb l'altura; el ritme, relacionat amb la durada; la intensitat i el timbre.
Estem parlant a classe amb els alumnes de quart sobre la música al cinema. Descobrim de la importància de la música en les pel·lícules al llarg de tota l'història del cinema, fins i tot quan el cinema era mut. Curiosament, la música tenia unes funcions especials en aquella època prèvia al cinema sonor, a començament de 1930.
Veurem aquest vídeo que ens aclarirà i explicarà la transformació del cinema mut al cinema sonor.
Però aquest gran pas del cinema mut al cinema sonor, aparentment molt positiu, va tenir conseqüències curioses respecte als actors que fins a les hores eren els protagonistes del cinema. Va canviar l'estil d'interpretació i molts d'aquests actors, com Charles Chaplin, van començar una decadència professional, en detriment de nous i noves actors, on la gesticulació i la mímica ja no eren tan important con els diàlegs.
Aquest altre vídeo ens explica molt bé com evoluciona l'art del cinema al llarg de la seva curta història, amb la presència cada vegada amb més importància de la música com a element cohesionant.
Per acabar, veurem aquesta presentació on podrem veure l'evolució de la música al llarg de tota la història del cinema, especialment després de la dècada dels anys 30 del segle XX, tot just quan va néixer el cinema sonor, fins als nostres dies.
Comencem el curs parlant de la música al cinema, però abans de tot, cal explicar i esbrinar quan va néixer el cinema. A partir de quina invenció va sorgir aquest art de les imatges en moviment. Veurem a classe la primera pel·lícula de la història, entesa com avui en dia entenem el cinema: amb un argument. Aquesta pel·lícula es diu : Viatge a la lluna, realitzada pels germans Lumière.
VIATGE A LA LLUNA
També veurem aquest vídeo on ens explica els antecedents del cinema, on podem veure la gran diversitat d'engins que, sobretot, al llarg del segle XIX van inventar-se per a recrear imatges en moviment.
